Dairy Poetry

Dairy Poetry recull una petita col·lecció de poemaris escrits entre finals dels anys setanta i el canvi de mil·lenni, encara que la major part pertanyen a la dècada dels vuitanta. Poesia diària de consum diari, com la llet. En edicions en anglès i bilingües (anglès-castellà), els primers que veuran la llum són Barcelona Blues, American Poems i Malediccions i altres Emètics, tots ells compostos entre 1981 i 1982, amb l'excepció dels Poemes Americans que són de 1988. 

ISBN 9781096002864   62 pàgines  

   L'any 1979 els meus pares van comprar una casa a Granyena, un petit poble distant nou quilòmetres de Cervera i que avui en dia amb prou feina té poc més d'un centenar de veïns. Gaudia d'un admirable paisatge cromàticament canviant a cada estació; l'intens verd dels camps de blat i ordi a finals de primavera fins que aquests s'agostaven tornant-se en una variant i amplíssima gamma de sienes.

   Vaig arribar carregat de lectura i estris per pintar: un vell cavallet, una no menys vetusta caixa per guardar tubs i pinzells. Els vaig disposar al costat de la finestra, a prop de la llum de migdia i al costat d'una tauleta on vaig deixar els llibres. Per amanir-ho vaig dur, un  reproductor de cintes que funcionava amb piles i alguns papers per escriure. El resultat va ser aquesta petita compilació, inèdita fins a dia d'avui, The Shire-in Poems.

ISBN 978-84-09-10250-1  84 pàgines

Barcelona Blues és el primer dels volums de Dairy Poetry. Barcelona Blues es va escriure pràcticament d'una tirada, entre el 14 i el 17 de desembre de 1981, en foscos dies d'hivern. Els dos últims poemes són una mica posteriors, de principis de 1982, encara que segueixen perfectament la línia de la resta, un manifest contra tot, en què només apareixen algunes línies lluminoses. Des de la distància, portaven gairebé quaranta anys dormint en un calaix, segueixen fent fàstic, que, en la línia punk en què van ser escrits, ja era el que es pretenia, que foren un revulsiu per ment i ànima. Beuen de fonts variades, des dels poetes maleïts francesos, William Blake, o la generació beatnik nord-americana, recuperant personatges sortits de la pertorbada ment de Howard Phillips Lovecraft, Edgar Allan Poe i dels assassins, fumadors d'haixix, de l'ismaelita persa d'Alamut, Hassan Ibn Sabbah.

ISBN 978-84-09-10249-5  48 pàgines

Els Poemes Americans, American Poems, és el segon volum de Dairy Poetry, malgrat que cronológicament fos posterior a les Maldicions i a altres textos encara no publicats. Els Poemes Americans es van escriure entre el 12 de setembre de 1988 i el 4 d'octubre del mateix any. Van ser generats al llarg d'un viatge pels Estats Units, encara que la major part d'ells parlen de l'illa de Hawaii, d'antics llocs, de mites i de mirades, emprant alguns termes polinesis que es detallen al final del text. La ciutat de San Francisco i Nova York tenen els seus respectius espais en una perspectiva probablement més agra que dolça. San Francisco era, a més, una mena de la Meca, a Columbus Avenue, allà on es troba la llibreria de Lawrence Ferlinghetti, City Lights Books, on es va publicar per primera vegada Howl, l'Udol d'Allen Ginsberg.

ISBN 9781095122396  120 pàgines

Damnation & other emetics, o les Maldicions és, més o menys, contemporani a Barcelona Blues. Malediccions & altres emètics sorgeix d'una sensació que neix a l'estómac, es forja i puja a través de l'esòfag i la laringe per acabar expulsada per la boca. Un vòmit literari que no deixa de tenir un cert contingut naïf, i fins i tot ingenu, malgrat el discurs de caràcter amenaçador, venjatiu i catastrofista, però punk, en el qual s'expressa.

Com a Barcelona Blues, són pràcticament contemporanis, beu de les fonts de la poètica beatnik nord-americana, de Howl (Udol) d'Allen Ginsberg, a les inconnexes lògiques de The Nova Trilogy (The Soft Machine, The Ticket That Exploded i Nova Express) de William S. Burroughs. Comparteix amb aquest la tesi que la humanitat no és més que un virus que infecta el planeta i comparteix també la tesi que el virus es propaga i transmet mitjançant el llenguatge. Conseqüentment, i tal com elaborava amb Burroughs l'escriptor britànic Brion Gysin, la solució o l'única manera de prevenir el contagi era fer-ho incomprensible. Gysin emprava les tècniques que ell mateix va denominar cut-up i fold-in, tallant o doblegant els textos per reconstruir-los aleatòriament i així emmascarar-los. Malediccions & altres emètics no arriba a aquest extrem tot i el discurs ideològic plantejat d'una manera bastant críptica. Burroughs dedica Cities of the Red Night (Ciutats de la Nit Vermella), 1981, a Gysin amb el reconeixement que aquest "va pintar aquest llibre abans que fos escrit".

La vertebració de poemes-imatges, d'una poesia icònica, també és pròpia del poeta gal·lès Dylan Thomas, amb les seves construccions fosques però dotades d'una certa concepció màgica i tendra de l'existència que no desmereix l'última frase que va pronunciar abans de morir, 'quan la mort ja no va tenir domini': "I've had 18 straight whiskeys, I think that's the record!" ("M'he pres 18 whiskies seguits, crec que és un bon rècord").

Sobre l'autor: de petit li agradava jugar amb una pala de plàstic verd a la sorra de la platja. Fins que un dia el va cremar el sol. Des d'aleshores odia la sorra, odia el mar, odia el Sol i odia la platja. Va voler ser hippie però va ser expulsat per menjar-se les flors. Va voler ser punk però va ser expulsat per menjar-se els piercings. No va concloure la gran majoria dels estudis que va iniciar i va romandre una mica més del temps reglamentari en el servei militar a causa de la seva conducta exemplar. Una professora de literatura orientaria adequadament la seva carrera, aprovant-li l'assignatura sota promesa que mai es dedicaria a res que tingués la més mínima relació amb les lletres. Avui és periodista, escriptor i editor. Àvid lector ha repassat en infinitat d'ocasions les tires còmiques d'Andy Capp i les de Calvin i Hobbes, particularment les del primer. Li pot el seu sentit de la contradicció, desarrelat cercant les arrels mirant cap al cel, és ateu gràcies a Déu i, nihilista convençut, ha triomfat com a fracassat. Avui és feliç, tot i que li agradaria reformar la cuina de casa.