Dairy Poetry

Dairy Poetry recull una petita col.lecció de poemaris escrits entre finals dels anys setanta i el canvi de mil·lenni, encara que la major part pertanyen a la dècada dels vuitanta. Poesia diària de consum diari. Ja hi ha publicats, en edicions en anglès i bilingües, The Shire-in Poems, Exiles, Barcelona Blues, Damnations & other emetics,  Written in the attic & other scattered poems, American PoemsShe-They & other love poems, i Dead flies' haikus, tots ells descrits en aquesta pàgina i a la secció, en anglès, Dairy Poetry.

Dead flies' haikus - Haikus de moscas muertas

Dairy Poetry 8 ISBN 978-84-09-28010-0 (edició bilingüe) 232 pàgines

   Els haikus de mosques mortes no són més que un assaig, un petit joc lúdic, però amb un marcat caràcter nihilista i punk. No, el punk no és mort. Les mosques, amb el mòrbid gust pel pudent, ens vénen a dir que no hi ha futur, i si finalment n'hi ha, no durarà gaire, com a molt fins a finals d'estiu, aquí s'acaba la vida d'una mosca.

   Pren dels haikus una mica de la forma, molt de la brevetat, una mica de l'observació de la natura i la incorporació estacional ja en el mateix tema: les mosques són per a l'estiu, potser amb alguna excepció. Hi ha mosques rebels. Però sobretot pretén prendre l'esperit i la mirada, malgrat tot, de sorpresa, una mica de l'aware nipó.

   I com no hi ha un extrem sense el contrari, ying sense yang, blanc sense negre i odi sense amor, els haikus de mosques mortes es complementen amb un exercici rar en la poètica del haiku, uns haikus d'amor, que queden, habitualment, fora de la seva temàtica més corrent.

she-they & other love poems / ellas & otros poemas de amor  

Dairy Poetry 7 ISBN 978-84-09-20725-1  (edició bilingüe) 390 pàgines 

El clordiazepòxid és un derivat de les benzodiazepines que s'empra com a ansiolític. Segons el psicodèlic cartell dels anys setanta que anunciava una de les versions comercialitzades, restablia l'equilibri psicoafectiu. Una mena de doctor Amor servit en dragees que, a més, creava dependència i confusió mental, com l'amor. Aquí van unes píndoles amb el suggestiu títol She- They / Elles.

She-They / Elles recull diversos treballs amb una temàtica comuna, són poemes d'amor, un sentiment estrany i fràgil que s'expressa bé sobre el paper i al llarg del temps, els primers versos són tan primerencs com l'inici dels anys vuitanta. El títol juga amb les similituds fonètiques i conceptuals, amb les associacions d'idees; en anglès el so recorda vagament l'expressió hebrea Shaddai, un dels noms de Déu que, en aquest cas hauria de ser femení, com un homenatge a la condició divina d'Elles, encara que prefereixo pensar en una altra condició femenina, és a dir, la disconformitat i la rebel·lió com la protagonitzada per Lilith, primera dona d'Adam.

american poems 

Dairy Poetry 2  ISBN 978-84-09-10249-5 (edició bilingüe) 50 pàgines

Els Poemes Americans formen el segon volum de Dairy Poetry, malgrat que cronológicament fos posterior a les Maldicions i a altres textos. Els Poemes Americans es van escriure entre el 12 de setembre de 1988 i el 4 d'octubre del mateix any. Van ser generats al llarg d'un viatge pels Estats Units, encara que la major part d'ells parlen de l'illa de Hawaii, d'antics llocs, de mites i de mirades, emprant alguns termes polinesis que es detallen al final del text. La ciutat de San Francisco i Nova York tenen els seus respectius espais en una perspectiva probablement més agra que dolça. San Francisco era, a més, una mena de la Meca, a Columbus Avenue, allà on es troba la llibreria de Lawrence Ferlinghetti, City Lights Books, on es va publicar per primera vegada Howl, l'Udol d'Allen Ginsberg.

written in the attic & other scattered poems / escrito en el ático & otros poemas dispersos  

Dairy Poetry 6  ISBN 978-84-09-20213-3 (edició bilingüe) 298 pàgines

El treball presentat en aquestes pàgines recull escrits diversos creats des dels inicis dels anys 80 fins a gairebé el canvi de mil·lenni, amb les motivacions i inspiracions tan dispars que es poden abordar al llarg de dues dècades. Poemes dispersos engloba una selecció que abasta aquests vint anys de sensacions i vivències emmagatzemades en algun racó del cervell, també dispers. En general, segueixen sota l'influència directa de la poesia beatnik nord-americana dels anys cinquanta, la que Allen Ginsberg qualificava com a prosòdia bop espontània, o que el mateix Jack Kerouac, definia com "una espècie de nova-vella poesia llunàtica zen, escrita tal i com entra al cap segons va venint".

Està disponible en una edició en anglès i una altra bilingüe anglès-castellà. 

barcelona blues 

Dairy Poetry 1  ISBN 978-84-09-10250-1 (edició bilingüe) 90 pàgines

Barcelona Blues és el primer dels volums de Dairy Poetry. Barcelona Blues es va escriure pràcticament d'una tirada, entre el 14 i el 17 de desembre de 1981, en foscos dies d'hivern. Els dos últims poemes són una mica posteriors, de principis de 1982, encara que segueixen perfectament la línia de la resta, un manifest contra tot, en què només apareixen algunes línies lluminoses. Des de la distància, portaven gairebé quaranta anys dormint en un calaix, segueixen fent fàstic, que, en la línia punk en què van ser escrits, ja era el que es pretenia, que foren un revulsiu per ment i ànima. Beuen de fonts variades, des dels poetes maleïts francesos, William Blake, o la generació beatnik nord-americana, recuperant personatges sortits de la pertorbada ment de Howard Phillips Lovecraft, Edgar Allan Poe i dels assassins, fumadors d'haixix, de l'ismaelita persa d'Alamut, Hassan Ibn Sabbah.

damnations & other emetics (second edition) 

maldiciones & otros eméticos (segunda edición)

Dairy Poetry 3  ISBN 978-84-09-19970-9 (edició bilingüe) 190 pàgines

Notes a la segona edició

Maldiciones & otros eméticos part d'una sensació que neix a l'estómac, es forja i puja a través de l'esòfag i la laringe, per acabar expulsada per la boca. Un vòmit literari que no deixa de tenir un cert contingut naïf, i fins i tot ingenu, tot i el discurs de caràcter amenaçador, venjatiu i catastrofista i punk, en el qual s'expressa. 

Tot aquest discurs s'exposa amb més cruesa i literalitat en l'última peça, aquí denominada 126. La xifra no segueix un altre criteri que la referència en els arxius, però aquí és particularment útil per a expressar el sense sentit de la discontinuïtat narrativa. Com en els Cantos d'Ezra Pound se succeeixen referències literàries i de tota mena al llarg de la cadència irrefrenable de paraules i de conceptes absurdament interconnectats. A tot això s'afegeix la deliberada anarquia en l'ús de la puntuació i / o de les majúscules, forma part de l'acceptació de les tesis de Burroughs que el llenguatge és un virus què només es pot destruir mitjançant l'alteració del medi en el qual es propaga, és a dir, el text. En una manera similar, anys abans, el dadaista Samuel Rosenstock, més conegut com a Tristan Tzara, formulava les tècniques que van inspirar a Gysin i a Burroughs, a les quals afegia la proposta metodològica de l'escriptura automàtica i del fluir de l'inconscient, que definia com a actes creatius allunyats de la voluntat de l'autor.

Està disponible en una edició en anglès i una altra bilingüe anglès-castellà.

damnations & other emetics  / maldiciones & otros eméticos 

Dairy Poetry 3 ISBN 9781095122396  

Damnation & other emetics, o les Maldicions és, més o menys, contemporani a Barcelona Blues. Malediccions & altres emètics sorgeix d'una sensació que neix a l'estómac, es forja i puja a través de l'esòfag i la laringe per acabar expulsada per la boca. Un vòmit literari que no deixa de tenir un cert contingut naïf, i fins i tot ingenu, malgrat el discurs de caràcter amenaçador, venjatiu i catastrofista, però punk, en el qual s'expressa.

Com a Barcelona Blues, són pràcticament contemporanis, beu de les fonts de la poètica beatnik nord-americana, de Howl (Udol) d'Allen Ginsberg, a les inconnexes lògiques de The Nova Trilogy (The Soft Machine, The Ticket That Exploded i Nova Express) de William S. Burroughs. Comparteix amb aquest la tesi que la humanitat no és més que un virus que infecta el planeta i comparteix també la tesi que el virus es propaga i transmet mitjançant el llenguatge. Conseqüentment, i tal com elaborava amb Burroughs l'escriptor britànic Brion Gysin, la solució o l'única manera de prevenir el contagi era fer-ho incomprensible. Gysin emprava les tècniques que ell mateix va denominar cut-up i fold-in, tallant o doblegant els textos per reconstruir-los aleatòriament i així emmascarar-los. Malediccions & altres emètics no arriba a aquest extrem tot i el discurs ideològic plantejat d'una manera bastant críptica. Burroughs dedica Cities of the Red Night (Ciutats de la Nit Vermella), 1981, a Gysin amb el reconeixement que aquest "va pintar aquest llibre abans que fos escrit".

La vertebració de poemes-imatges, d'una poesia icònica, també és pròpia del poeta gal.lès Dylan Thomas, amb les seves construccions fosques però dotades d'una certa concepció màgica i tendra de l'existència que no desmereix l'última frase que va pronunciar abans de morir, 'quan la mort ja no va tenir domini': "I've had 18 straight whiskeys, I think that's the record!" ("M'he pres 18 whiskies, crec que és un bon rècord").

exiles 

Dairy Poetry 5  ISBN 9798631360334 (edició en anglès) 136 pàgines  

L'Exili en plural es refereix a dos tipus de distanciament, encara que poden ocórrer simultàniament. Un exili forçat en el temps i la distància i que és un exili físic, un desterrament forçat i involuntari. L'altre és un exili intern, pertany als racons de la ment que intenten protegir-se del primer tipus d'exili, tancat, protegit, tots aquests records que han de perdurar, aquests conceptes que han de ser eterns i tot just assaborits. És un exili conceptual, intel·lectual i trist, construït amb abandó i pèrdua, encara que sempre amb un horitzó distant però clar: el retorn, que, com el mateix Ulisses sabia, no sempre és tan desitjat o esperat com ho va ser alguna vegada. La decepció i el buit romanen.

Els textos segueixen sent, com a The Shire-in Poems, molt primerencs, carregats d'una ingenuïtat contraposada a la dels, també primerencs de Damnations & other emetics. Exiles està carregat d'una marcada influència dels primers poetes nord-americans: Walt Whitman, Henry David Thoreau, Henry Wadsworth Longfellow, i fins i tot d'Edgar Allan Poe, lectures d'aquells dies dels primers assajos sobre el paper.  

the shire-in poems

Dairy Poetry 4  ISBN 9781096002864   (edició en anglès) 68 pàgines  

L'any 1979 els meus pares van comprar una casa a Granyena, un petit poble distant nou quilòmetres de Cervera i que avui en dia amb prou feina té poc més d'un centenar de veïns. Gaudia d'un admirable paisatge cromàticament canviant a cada estació; l'intens verd dels camps de blat i ordi a finals de primavera fins que aquests s'agostaven tornant-se en una variant i amplíssima gamma de sienes.

Vaig arribar carregat de lectura i estris per pintar: un vell cavallet, una no menys vetusta caixa per guardar tubs i pinzells. Els vaig disposar al costat de la finestra, a prop de la llum de migdia i al costat d'una tauleta on vaig deixar els llibres. Per amanir-ho vaig dur, un reproductor de cintes que funcionava amb piles i alguns papers per escriure. El resultat va ser aquesta petita compilació, inèdita fins a dia d'avui: The Shire-in Poems.

Sobre l'autor: de petit li agradava jugar amb una pala de plàstic verd a la sorra de la platja. Fins que un dia el va cremar el sol. Des d'aleshores odia la sorra, odia el mar, odia el Sol i odia la platja. Va voler ser hippie però va ser expulsat per menjar-se les flors. Va voler ser punk però va ser expulsat per discrepar en la perspectiva de la visió de futur. No va concloure la gran majoria dels estudis que va iniciar i va romandre una mica més del temps reglamentari en el servei militar a causa de la seva conducta exemplar. Una professora de literatura orientaria adequadament la seva carrera, aprovant-li l'assignatura sota promesa que mai es dedicaria a res que tingués la més mínima relació amb les lletres. Avui és periodista, escriptor i editor. Àvid lector ha repassat en infinitat d'ocasions les tires còmiques d'Andy Capp i les de Calvin i Hobbes, particularment les del primer. Li pot el seu sentit de la contradicció, desarrelat cercant les arrels mirant cap al cel, és ateu gràcies a Déu i, nihilista convençut, ha triomfat com a fracassat. Avui és feliç, ja ha renovat la cuina de casa.