Dairy Poetry

Dairy Poetry recollirà una petita col·lecció de poemaris escrits entre finals dels anys setanta i el canvi de mil·lenni, encara que la major part pertanyen a la dècada dels vuitanta. Poesia diària de consum diari, com la llet. En edicions en anglès i bilingües, els primers que veuran la llum són Barcelona Blues i Malediccions i altres Emètics, tots ells compostos entre 1981 i 1982, duien gairebé quaranta anys dormint en un calaix. Vistos des de la distància segueixen fent fàstic, que, en la línia punk en què van ser escrits, ja era el que es pretenia, que foren un revulsiu per ment i ànima. Beuen de fonts variades, des dels poetes maleïts francesos, William Blake, o la generació beatnik nord-americana, recuperant personatges sortits de la pertorbada ment de Howard Phillips Lovecraft, Edgar Allan Poe i dels assassins, fumadors d'haixix, de l'ismaïlita persa d'Alamut, Hassan Ibn Sabbah.

Sobre l'autor: de petit li agradava jugar amb una pala de plàstic verd a la sorra de la platja. Fins que un dia el va cremar el sol. Des d'aleshores odia la sorra, odia el mar, odia el Sol i odia la platja. Va voler ser hippie però va ser expulsat per menjar-se les flors. Va voler ser punk però va ser expulsat per menjar-se els piercings. No va concloure la gran majoria dels estudis que va iniciar i va romandre una mica més del temps reglamentari en el servei militar a causa de la seva conducta exemplar. Una professora de literatura orientaria adequadament la seva carrera, aprovant-li l'assignatura sota promesa que mai es dedicaria a res que tingués la més mínima relació amb les lletres. Avui és periodista, escriptor i editor. Àvid lector ha repassat en infinitat d'ocasions les tires còmiques d'Andy Capp i les de Calvin i Hobbes, particularment les del primer. Li pot el seu sentit de la contradicció, desarrelat cercant les arrels mirant cap al cel, és ateu gràcies a Déu i, nihilista convençut, ha triomfat com a fracassat. Avui és feliç, tot i que li agradaria reformar la cuina de casa.