Nous títols a la venda: 

Nou disseny dels Diaris de Viatge. Renovem les portades i la maquetació interior, amb correccions i ampliacions en alguns casos, com el de les Escapades Literàries, amb nous capitols afegits.

Diaris de Viatge: Les Ruïnes de l'Imperi. El present Diari porta a un viatge per l'espai i pel temps. Recorre llocs emblemàtics i inevitables de l'antic Imperi Romà, però també d'altres que ho són menys. Tracta d'abastar, sense buscar l'exhaustivitat, ni de bon tros, les terres on la civilització llatina en va deixar l'empremta, és a dir, al voltant del Mare Nostrum, des de Britània a l'Aràbia Fèlix i des de la frontera germànica fins al nord d'una província que es va anomenar Ifriquiya, després de ser conquerida Cartago, la nemesi de l'incipient poder itàlic que li va obrir les portes d'Hispània. Hi ha parades obligades com Roma, la capital del món, fins que aquest títol li va arrabassar Constantinoble, la Nova Roma. També s'ha buscat descriure la seva arquitectura i aspectes de la vida quotidiana en els temples i en els espectaculars circs i amfiteatres, escenaris del cèlebre panem et circenses

Gente en su Sitio són breus biografies de personatges extraordinaris que algú amb poca sensibilitat podria considerar secundaris. La major part dels retratats aquí, encara que n'hi ha alguns excessivament reconeixibles, van destacar de forma notable als seus camps i al seu entorn, però, excepte algunes excepcions, van quedar relegats a un cert oblit de la història o, almenys, a un record que hauria merescut ser més generós. En alguns casos han passat gairebé inadvertits, en altres, més rellevants en la memòria col·lectiva, són interpretats en els seus escenaris vitals: Garibaldi a Caprera, Van Gogh a Arle, Tintoretto a Venècia. Però, en cap cas es tracta de persones breus, encara que alguns d'ells no hagin estat excessivament longeus, però que sempre han sabut, al marge d'altres consideracions alienes, ser al seu lloc.

Diaris de Viatge: Grècia, entre dos mars

"Hi ha una paraula grega, filoxènia, que m'agrada especialment. Significa hospitalitat, amor per l'estranger. És una actitud que trobes sovint als grecs de les illes, que reben amb els braços oberts els viatgers que arriben de lluny. No sé per què, però aquest llibre m'ha fet pensar en la filoxènia, potser perquè correspon amb generositat i coneixement a l'hospitalitat amb què se'ns rep a molts llocs d'aquest país encantador. Llegint J.L. Nicolás em va reafirmar en la sensació que Grècia no s'acaba mai. Per moltes vegades que viatges a aquest gran país, sempre trobaràs llocs i motius per sorprendre't i meravellar-te".

Xavier Moret, periodista

Boira Espessa  

Primera novel·la de Pere Anglada Marquès. L'any 1910 un buc francès, el General Chanzy, naufraga al nord de l'illa de Menorca. Només hi ha un supervivent. Quin secret hi havia amagat? Arnau Balis, un professor d'ones electromagnètiques, més de cent anys després havia anat a romandre a una platja de l'illa per a trobar-se a si mateix, però el que troba és una ampolla que li canviarà la vida. A partir de llavors es veurà immers en una recerca frenètica d'un dels secrets més ben guardats des de fa segles, envoltat d'assassinats no resolts. 

Els haikus de mosques mortes no són més que un assaig, un petit exercici lúdic, però amb un marcat caràcter nihilista i punk. No, el punk no és mort. Les mosques, amb el seu mòrbid gust pel pudent, ens vénen a dir que no hi ha futur, i si finalment n'hi ha, no durarà gaire, com a molt fins a finals d'estiu, aquí s'acaba la vida d'una mosca. Pren dels haikus una mica de la forma, molt de la brevetat, però sobretot pretén prendre l'esperit i l'esguard, malgrat tot, de sorpresa, una mica de l'aware nipó. 

Per ara només disponible en castellà, Todo al Norte no és un diari de viatges convencional, sinó que, més aviat és la reconstrucció, minuciosa en la mesura del possible, dels records d'un viatge fet fa gairebé quaranta anys. I on no arriba la memòria apareixen les proves en forma de bitllets de tren, notes al marge d'un llibre o en la portada d'un mapa, la recerca dels llocs, no sempre evidents, on es van prendre les fotografies i la deducció que imposa la lògica sobre els recorreguts o els trajectes entre un lloc i un altre. El que semblava obvi, de vegades no ho és, i, entre els racons dels records, la memòria és, de vegades, enganyosa, suggereix suposicions o fets que mai van succeir, o, almenys no de la manera en què han perdurat entre les neurones.

Tras la Sombra del Maltés és la continuació, en text, del recull de fotografies que van voler reproduir els mateixos escenaris pels quals es va moure Corto Maltès, el cèlebre aventurer creat per Hugo Pratt. Els muntatges que es van exposar llavors, i que es poden veure a la web de world-in-words.com, combinaven una trentena de vinyetes amb les imatges dels espais reals. Com en una persecució dels passos del maltès, diferida en el temps, gairebé amb un segle de diferència, fotografies i vinyetes es van anar acoblant. I a aquestes s'afegeix el relat dels fets històrics esdevinguts en el moment en què es desenvolupen les aventures de Corto: l'última batalla de Caporetto, el dia en què va morir el Baró Roig o una obscura endevinalla a Venècia, a més d'una indagació sobre els personatges veritables que desfilen en les historietes i la particular toponímia que va emprar Pratt a la ciutat de la llacuna, Venècia. Per ara només està disponible en castellà.

Venus Anadiomena (retrato apócrifo de una diosa) L'any 1929, una deessa va renéixer a les aigües del port de Rodes. Una estàtua polida pels segles i els corrents marins. Era Afrodita, la deessa de l'amor que empeny a la humanitat a qüestionar-se la pròpia existència i la continuïtat de l'espècie. Els antics grecs, des d'Hesíode a Sòcrates i Plató van reflexionar sobre la condició humana i les relacions entre els individus a través d'un sentiment anomenat amor. Però, què és l'amor? Un simple codi binari en l'estructura del nostre ADN?

Dairy Poetry és una petita col.lecció de poesia displicent en què els seus textos arrenquen en els anys vuitanta i envaeixen el canvi de mil.lenni. Hi ha una mica de tot, misantropia a l'engròs, recorreguts mentals i físics, negacions i descobriments. Tot això passat per una batedora i interioritzat a correcuita. Aquests són els títols vuit publicats.

Diaris de Viatge  

Diaris de viatge és una petita col·lecció de guies relativament poc convencionals. Poc convencionals perquè no proporcionen informacions habituals sobre allotjaments o restauració, excepte en alguns casos excepcionals, o horaris de vols, trens o autobusos. Tot això ja està prou actualitzat i disponible a la xarxa. Les indicacions que faciliten són més aviat les necessàries per localitzar llocs històrics o vinculats amb les històries que es narren. De vegades pot ajudar un mapa per seguir els recorreguts, i, sovint els acompanyen cites i referències literàries i bibliogràfiques. Altres vegades són detalls, anècdotes i fins i tot narracions més personals que tenen relació. La idea és, sense ser-ho del tot, apropar-se una mica al mateix gènere de la literatura de viatges. El concepte del títol, més aviat poc original, però emprant el plural i el singular al mateix temps, pretén manifestar que la sèrie es compon de diversos diaris, de diversos volums, que, en el fons, reflecteixen un sol viatge, que no deixa de ser el de la vida mateixa.

Per ara els Diaris de Viatge estaran disponibles en català i castellà, en e-book i en paper, a través de la xarxa, en impressió sota demanda, o físicament a les llibreries de Barcelona esmentades. En format de llibre de butxaca 12 x 18 cm, amb fotografies en blanc i negre per separar els capítols.

Ja està a la venda el catorzé volum: Grècia, entre dos mars. Estan en preparació els que visiten l'antic Imperi Romà, el nord d'Europa, les illes del Tirré i un de Rutes del Romànic, en total divuit volums.

https://www.revistarambla.com/los-diarios-de-viaje-de-jose-luis-nicolas/